PRC Àmbit millora de la pràctica educativa (formal) - Aula 4

Públic

Hola, companys i companyes. Les següents entrades en aquest bloc se centraran en la implementació i l’avaluació de la intervenció psicopedagògica aplicada a l’IFE de l’Institut Montilivi. Us presento la primera activitat!

La primera intervenció, titulada “La cursa de les emocions”, es va dur a terme el dijous 21 de novembre amb el grup de primer curs de l’IFE, seguint el calendari acordat amb la tutora de pràctiques.

DESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT

La dinàmica consistia a demanar que els alumnes formessin una fila horitzontal i que es tapessin els ulls. A continuació, es verbalitzava una emoció i el grup discent, de manera individual, havia de fer un pas endavant si l’havia sentit al llarg de la setmana.

Per dur a terme aquesta activitat, es va traslladar el grup al pati de l’institut i es va preparar una llista de les sis emocions bàsiques (a la qual se li va sumar algunes més identificades per l’alumnat durant l’avaluació inicial). La durada aproximada de la dinàmica (tenint en compte la presentació de la rúbrica, així com l’avaluació inicial i final) va ser de 40 minuts, més temps del que s’esperava en un inici.

OBJECTIUS

Aquesta activitat formava part de les píndoles d’educació emocional que engloben el total de la intervenció i tenia com a objectius principals promoure la identificació de les sis emocions bàsiques (alegria, tristesa, por, ràbia, sorpresa i fàstic) pròpies i alienes i, a la vegada, fomentar la consciència emocional dels alumnes i avaluar l’efectivitat de la dinàmica per a futures intervencions.

REFLEXIÓ PERSONAL

Aquesta activitat tenia com a objectiu treballar, d’una manera més activa i a través de l’autoreflexió personal, una de les competències emocionals proposades pel model pentagonal de competències emocionals del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica). Concretament, se centrava en la consciència emocional, la qual inclou microcompetències com: La presa de consciència de les pròpies emocions; la capacitat de donar nom a les emocions; l’empatia; etc. (Bisquerra i Garcia, 2018).

AVALUACIÓ I OBSERVACIONS PERSONALS

L’avaluació de la dinàmica es va dividir en tres fases principals. Inicialment, els alumnes van anotar les emocions conegudes i es van autoavaluar mitjançant una rúbrica. Durant la dinàmica, es va realitzar una observació estructurada valorant aspectes com la identificació d’emocions i la participació. Finalment, els alumnes van avaluar l’activitat utilitzant la metàfora d’un termòmetre, col·locant post-its en un mural per indicar el seu grau de satisfacció.

Durant l’avaluació processual de la dinàmica, es van percebre alguns aspectes importants que van quedar registrats en la graella d’observació elaborada en l’anterior repte de l’assignatura. Així doncs, es va detectar que alguns discents es mostraven inhibits i hi havia una tendència a imitar els companys del costat. Aquesta observació va revelar àrees de millora significatives. Aquesta primera intervenció va posar de manifest la importància de considerar les dinàmiques de grup existents i com aquestes poden afectar en les intervencions psicopedagògiques.

De fet, la interferència observada en les respostes individuals a causa de les dinàmiques grupals reforça la visió de Bales (1950) sobre la influència del grup en el comportament de cada membre. Així, com a futura psicopedagoga, aquesta reflexió em permet apreciar la complexitat de les interaccions grupals i la necessitat d’adaptar les intervencions tenint en compte aquests factors. En aquest sentit, l’orientació interaccionista, i les corresponents categories per a l’anàlisi del procés d’interacció que presenta Bales (1950), proporcionen un marc teòric interessant per analitzar i millorar les pràctiques psicopedagògiques, especialment en activitats que requereixen una participació activa dins d’un context grupal.

A la vegada, la inhibició observada en alguns alumnes podria haver estat relacionada amb el concepte d’autoconsciència emocional proposat per Goleman (2001), fet que va suggerir la necessitat de treballar més profundament aquest aspecte en les futures píndoles.

Considerant que es tornaria a aplicar la mateixa dinàmica en un altre grup de l’IFE, es van acordar, a partir de la reflexió conjunta, diverses modificacions. En primer lloc, quan es realitzà per segona vegada la dinàmica, es van portar mocadors per tapar els ulls dels participants, la qual cosa va ajudar a evitar la imitació i a fomentar respostes més autèntiques. En segon lloc, es va realitzar una breu introducció sobre les emocions bàsiques amb exemples abans de la dinàmica per assegurar que tot el grup tenia un coneixement base similar.

EVIDÈNCIES

Partint de la base que la dinàmica es va centrar en l’ús del cos com a eina principal de treball, prescindint de materials didàctics, no s’adjunten fotografies de la seva execució. En lloc d’això, s’aporten imatges d’algunes de les activitats avaluatives realitzades.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Bales, R. F. (1950). Interaction process analysis; a method for the study of small groups. Addison-Wesley

Bisquerra, R. i Garcia, E. (2018). La educación emocional requiere formación del profesorado. Revista del consejo escolar del estado, 5(8), 13-28. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=6785338

Goleman, D. (2001). Inteligencia emocional. Kairós