El disseny de la intervenció psicopedagògica: reflexió mancomunada i justificació de la proposta
Després d’uns dies donant voltes a l’anàlisi de necessitats detectades, s’ha arribat a una proposta d’intervenció definitiva per a la realització d’aquest pràcticum: la implementació d’un programa d’educació emocional en format de píndoles formatives, dirigit als estudiants de primer i segon curs de l’Itinerari Formatiu Específic (IFE) de l’Institut Montilivi.
L’elecció d’aquesta proposta final ha estat el resultat d’un procés de reflexió col·laborativa i mancomunada amb la tutora de pràctiques, el qual ha suposat sospesar de diversos factors per garantir que la intervenció s’ajusti a les necessitats i realitats del centre i de l’IFE. Alguns d’aquests aspectes han estat: les limitacions temporals imposades pel període de pràctiques, l’alineació amb els propòsits i objectius educatius establerts per l’IFE, la integració amb les tasques docents existents, la possibilitat de trobar temps i espais per debatre amb el conjunt de professionals… En aquest sentit, s’ha adoptat un posicionament col·laboratiu per tal de recollir la veu dels professionals de l’àmbit.
Així doncs, tot i que idealment es prioritzava la realització d’un assessorament per a l’aplicació de l’ensenyament multinivell, la proposta final ha estat una altra: el desenvolupament de les competències emocionals a l’alumnat de primer i segon curs de l’IFE. En aquest sentit, encara que no s’adopta el model col·laboratiu que es volia seguir en un inici, la proposta beneficia directament els estudiants, que són els usuaris finals del sistema educatiu.
Aquesta proposta es basa en una necessitat identificada gràcies als diferents instruments de recollida d’informació, a partir dels quals es va detectar la manca de recursos per part del cos docent per afrontar situacions de desregulació emocional. Tanmateix, tal com la cap del departament va expressar, enguany no s’han detectat alumnes explosius. Per això, podem dir que s’adopta un enfocament preventiu, ja que busca dotar els estudiants d’eines abans que sorgeixin situacions que denotin una falta de competències emocionals per part del grup discent.
A més, és important mencionar que la proposta també s’alinea amb la finalitat d’aquest i de la resta d’Itineraris Formatius Específics que és “incrementar l’autonomia personal dels i les alumnes i afavorir l’assoliment de competències professionals que facilitin la transició a la vida adulta i la inclusió social i laboral” (Departament d’Educació, 2024, p. 1).
La proposta, en definitiva, se centra a introduir l’educació emocional, una àrea sovint descuidada però crucial per al desenvolupament integral dels estudiants (Bisquerra i Pérez, 2014). Així, a partir de l’establiment d’un seguit d’objectius alineats amb el model pentagonal de les competències emocionals del GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica), es busca, mitjançant dinàmiques breus, proporcionar als estudiants eines pràctiques per millorar la seva consciència emocional, regulació emocional, autonomia personal, competència social i habilitats de vida per al benestar…
A continuació us presento una imatge que pretén recollir les grans idees de la proposta.
Bibliografia utilitzada
Bisquerra, R., i Pérez, N. (2014). Importància i necessitat de l’educació emocional a la infància i l’adolescència [Arxiu PDF]. https://www.ub.edu/grop/wp-content/uploads/2014/03/rafel-i-nuria.pdf
Departament d’Educació. (2024). Itineraris Formatius Específics [Arxiu PDF]. https://www.gencat.cat/ensenyament/eac/pdf/ETAPA_IFE_CA.pdf
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.